SHARE

Mai vaig voler imaginar que arribaria esta despedida, però és el moment de tancar un cicle, separar els nostres camins i emprendre sengles distintes amb l’objectiu de centrar la meua labor artística i professional en el Cap i Casal.

Després de setze anys junts, és hora de de començar una nova etapa lluny de la Falla de la Marina de Port de Sagunt, on es queda un trosset del meu cor, molts records i infinits agraïments.

Una Comissió on vaig arribar en 2001 sent un jove inexpert i que em va rebre amb els braços oberts per a fer-me sentir des del primer moment com en la meua pròpia casa. Moltes alegries, moltes vivències junts des de llavors, molts premis de falla, d’enginy i gràcia, de millor pintura però sens dubte, el millor premi ha sigut poder haver disfrutat junt amb vosaltres de tot este temps.

Vull donar les gràcies a tots i a cada un dels membres de la Marina, en especial als Presidents que van ser renovant la seua confiança en el meu taller any rere any: Toni Coca, José Blasco, Luis Sáez, Rubén Lucas, Toni Cebrián, Juanjo Monge i per descomptat al meu amic de la infància, Alberto Cebrián Hernández. No puc oblidar-me de mon “GERMANA” Eva Cayuela que sempre ha estat ací per a celebrar els meus èxits i recolzar-me en els moments complicats que tot artista faller passa a ho vaig d’un exercici, notar el seu ànim i la seua alegria eren la millor medicina per a seguir avant amb força i energia. A la meua neboda María Villar, el teu somriure il·lumina la meua ànima cada vegada que et veig, no canvies mai.

Al meu volgut José Ignacio Marín Heredia, gràcies per tants moments junts.

Mai oblidaré el títol de la Setmana Cultural que em vau dedicar i que s’ha convertit en el lema de la meua vida: “Antonio Botxí, de professió artista faller i de cor marinero”.

GRÀCIES A TOTS ELS MARINERS per haver-me donat tant.

No és un adéu, és un fins prompte.