SHARE

Javier Mozas (Arxiu de la JCF)

L’actual Plaza de l’Ajuntament ha sigut sempre territori faller de ningú. En la primigènia placeta de la Baixada de San Francisco —creada en 1805 sobre l’hort del convent de San Francisco— consten falles en 1851. Amb l’enderrocament del convent en 1893, la plaça s’amplia notablement i passa a denominar-se Emilio Castelar.

Els fallers que formaven la comissió fallera va anar canviant. Però tots van coincidir a potenciar la falla per a guanyar un bon premi amb la contractació d’artistes de renom com Barreira, Ramón Andrés, Marco Díaz-Pintado, els pintors Blesa o Benedito, o els escultors Sarrià i Bou. Altres falles especials van ser les plantades per l’Ateneu Mercantil (1926) o l’empresa Bayer (1930).

Entre 1942 i 1981, un grup d’empresaris valencians van fundar la comissió de la Falla del Sota Quelo amb l’objectiu de plantar una falla fora de concurs que fora el símbol de totes les altres. Van tenir com a emblema al “Sota Quelo”, un de l’horta sorneguer creat per l’artista faller Regino Mas. Posteriorment, la comissió va prendre el nom del Foc i dels Colossos, destacant el seu parador, les seues falles atrevides, i la creació dels guardons dels “Colossos del País Valencià”.

A partir de 1982 es fa càrrec d’aqueixa falla l’Ajuntament. En 1987 s’incorpora la falla municipal infantil. Des de 1990 es tria als seus artistes fallers per concurs d’esbossos, fins a 2017 en què es va canviar un concurs de projectes.