SHARE

L’artista Fermín Jiménez Landa viu quatre dies dins d’un monument que, a més, és creació seua. Una obra creada per a la Falla Corona, que naix de l’atracció pel foc, l’únic element que el poeta Cocteau hauria salvat d’un incendi en el Museu del Prado i que avui Jiménez custodia.

Un edifici anodí, un bloc de cases de barri que serà l’última llar del foc que es va rescatar en 2017, quan amb les últimes flames de la Cremà, Jiménez va encendre un xicotet llumí. Aquest foc s’ha anat conservant entre quinqués i cresols, amb la idea que les falles són alguna cosa cíclic, perquè siga el mateix el que reduïsca a cendres el que va anar la llar de Jiménez. «Vam voler ajuntar els anys amb una línia recta, el foc de l’any anterior amb el d’ara i mantenir viu alguna cosa tan eteri com el foc», va explicar.

Aqueixa espècie de línia recta que uneix els dos focs s’omple d’històries. És el foc que es va usar per a encendre les veles d’un pastís d’aniversari, per a encendre l’escalfador d’aigua de la seua casa… L’ús d’objectes quotidians van donar la vertadera vida a les flames.
En aquesta falla, l’artista també va voler barrejar el foc amb la idea de llar que inspira. Són aqueixes flames que calfaven la casa en una altra dècada i que ara calfen la falla de fusta reutilitzada del barri, a l’estil del «Cant de l’Estoreta».

L’artista, que no és «molt de formes físiques», sinó més aviat de sensacions i emocions, s’aviva amb aquesta obra pel «joc de tensions», l’ambivalència d’aqueix foc que «no deu apagar-se perquè estem en la recta final» i d’aqueix altre que pot incendiar la casa abans d’hora. «Hem ficat foc dins d’una falla, dissenyada per a cremar bé, i hem ficat una ximenera dins».

I és que la casa es conforma de tan sol un llit, llenya i l’estufa que conté, com si d’una torxa olímpica es tractara, les flames que mantenen visca la il·lusió d’aquesta comissió. El 19 de març, al final «la part cremarà al tot».

FOTO:COMISSIÓ