SHARE

Javier Mozas (Arxiu de la JCF)
No fa molt, el Museu de Belles arts de Sant Pius V va organitzar una exposició sobre la persona i treball del pintor Antonio Cortina Farinós, conegut a la ciutat de València pel seu carrer, “Pintor Cortina”. Cortina, conegut per el “**femateret”, va ser un pintor bastant conegut en l’època que a més va realitzar màscares per al Carnestoltes i carros per a cavalcades i la Fira de Juliol.
Però, sobretot, ha passat a la història de les Falles com el gran impulsor i difusor de la tècnica del modelatge en cera del cap i les mans dels ninots de les falles.
Aquest mètode va acabar substituint al que es venia utilitzant des d’almenys principis del segle XIX, segons les informacions de l’època, en què s’utilitzaven caretes de cartó. La resta del **ninot es va mantenir pràcticament igual: d’alçada semblant a una persona, la seua estructura era de fusta recoberta de palla i robes —normalment usades—. No va desaparèixer del tot el procés de les caretes de cartó, ja que encara s’utilitzava, encara que de manera residual, fins a finals del segle XIX.
La cera es va utilitzar de manera totalment hegemònica també en la primera meitat del segle XX. Fins i tot destaca el concurs de caps de cera realitzat a principis dels quaranta. Aquest mètode va ser substituït poc temps després pel cartó-pedra.