SHARE

Article escrit per Javier Mozas, investigador i membre de l’ADEF.

Recorde la primera vegada que, convocat per Jorge Guarro per la meua doble condició de membre de Junta Central Fallera i investigador de la història de la nostra festa, vaig acudir a una reunió per a tractar la inclusió de la festa de les Falles en La Llista Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. S’havia constituït una Comissió, formada per un equip multidisciplinari amb persones d’ambdós universitats valencianes, experts i diversos components de JCF, i coordinat pel mateix Jorge Guarro.

La decisió que fora per a Patrimoni Immaterial xoca a primera vista amb els possibles continguts de l’expedient en què tot faller (i valencià) podria pensar a presentar. I les reunions van donar els seus fruits per a acabar plasmant sobre el paper tota una sèrie d’elements tradicionals i patrimonials que, sense elles, no tindríem esta festa tan diferent de la resta, com així ho ha reconegut la UNESCO.

Una festa que està present en quasi 140 localitats de la nostra Comunitat Valenciana -dividides en poc més de 1.000 comissions falleres-, i estesa a altres províncies, països i continents. I amb un marcat caràcter intergeneracional on en un mateix col·lectiu de membres de diverses generacions d’una mateixa família i persones de distinta procedència social que s’integren dins del col·lectiu, mantenen i difonen els actes i activitats que s’han convertit en rituals, principalment la plantà i la cremà, en simbiosi amb el seu entorn urbà.

On l’element principal i diferenciador de la nostra festa és la FALLA, amb la creativitat dels artistes fallers que garantixen amb el seu treball la transmissió de les seues habilitats i professió. I acompanyats per les nostres bandes de música, i les colles de tabal i dolçaina; les manifestacions pirotècniques pròpies de la nostra terra com ho són la mascletà i la despertà amb el seu màxim exponent a recuperar com és el tro de bac; la literatura fallera particularitzada en la poesia festiva i el gènere exclusiu faller de l’apropòsit; i la recuperada indumentària tradicional valenciana amb els complements realitzats pels orfebres i altres artesans.

Tot açò cal salvaguardar-ho per als nostres descendents i seguir donant-ho a conéixer a tots els que ens visiten, perquè any a any podem continuar celebrant la nostra festa. La UNESCO vetlarà, no perquè quelcom es canvie de data de celebració, sinó que efectivament es realitza eixe acte de generació en generació i s’adapte de manera dinàmica a la societat actual. Que efectivament acollim a tots els que vullguen per igual sense exclusió per qualsevol concepte. Que els polítics i les seues institucions tenen l’obligació de continuar recolzant i potenciant la nostra festa, sent alguns exemples la declaració de la mateixa BIC i de museu el Museu Faller. I que com a poble sabem valorar i mantindre les nostres tradicions.

Sens dubte, el primer benefici que tindran les Falles és que seran més conegudes a nivell internacional, gràcies a este “segell de qualitat” que han rebut, i que permetrà arribar a un turisme de qualitat que busca festes amb elements patrimonials. I a llarg termini hauria de ser que tots els polítics s’implicaren a mantindre i promoure-la.