Premios Foto Irene Marsilla
SHARE

Comunicat de Jesús Hernández Motes:

Tinc 45 anys, camí de 46. He tingut una infància, i un principi de joventut complicada, on la meua Santa mare, ella sòlita va ser capaç de traure avant a les seues 4 fills (jo el major), sense pràcticament ajuda de ningú, i ací estem, veritat és que la meua benvolguda esposa i la seua família també tenen molt a veure, (grans persones), i el meu únic hobbie des que vaig nàixer són les falles.

Mai vaig tindre conflictes ni confrontacions amb ningú, alguna xicoteta discussió per algun debat o diferència de criteris, normal per a qualsevol faller o fallera i comissió, però tota la meua vida ha transcorregut amb una total normalitat, excepte com vaig dir anteriorment l’abandó d’un senyor a la seua família fa ja moltíssims anys, a penes jo tenia 13 anys. La resta, eixir amb amics, gaudir de la xica a la qual mestresses, casar-te,tindre 3 joies de fills, gaudir d’ells, treballar quan és possible, i en les nostres benvolgudes falles, ocupar càrrecs directius de tot tipus des que tenia 14 anys.

Ser president de la meua comissió durant 10 anys (sense moltes discussions ni dificultats, les comunes en qualsevol falla, intentant sempre el bé per a tots els seus fallers), orgullós d’haver sigut President de l’Agrupació de falles Rascaña, on des de l’any 1989 estic ocupant diferents responsabilitats. Vaig entrar aquell any gràcies a Juan Antonio Esteve Sanz i Vicente Linares Martínez, aleshores presidents de les seues respectives falles, que van confiar en un jovenzuelo, entusiasta i amb ganes.

Els meus últims 4 anys, la responsabilitat i orgull de presidir la Interagrupación de falles de València, difícil, si molt difícil i gens senzill, on sempre s’intenta defensar a la totalitat dels fallers, a la totalitat de les comissions falleres, amb encerts i errors, però sempre des del cor, lluitant per aconseguir millores per a la nostra gran festa, i #això està sent molt difícil.

El ciutadà que és faller, entén la festa de forma bastant diferent als polítics i malgrat #això hem aconseguit acords positius per a tots. El trist és que només quede el record dels enfrontaments, el malestar i les polèmiques. Jo tindré encerts i errors com qualsevol ésser humà, però un valencià, espanyol i veí faller sempre voldrà el millor per a la seua festa.

He viscut confrontacions amb el Regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset, tindrem diferents formes de veure les coses, però hem arribat a molts acords, i el respecte sempre ha estat i està present, Mai li faltés el respecte a qui exerceix i em representa en qualsevol àmbit de la vida.

He suportat, insults, males formes i pressions en xarxes socials per diferents persones, que la gran majoria ni conec, ni molt menys em coneixen. Campanyes d’assetjament i enderrocament en mitjans que no m’han volgut escoltar, no han dit la veritat i ara #això, HO ASSEC, NO HO CONSENTIRÉ, que algun niñato/a vinga a amenaçar-me amb notes en el meu domicili. Si, notes manuscrita on em diuen, “Fatxa, Fill de Puta i vigila el teu al voltant…”, #això ja és massa.

Jo Jesús Hernández Motes, mai he tingut problemes amb ningú, no he tingut una mala discussió amb veïns, ni amb no veïns. Em molesta que estant en una democràcia, si penses i opines de forma diferent, et provoque conflictes i problemes… NO EM MANEU NOTES, CRIDAR-ME I SEMPRE ESTARÉ DISPOSAT HA PARLAR, JO MAI AMENAÇARIA A NINGÚ.
Ah, i per cert, per primera vegada en la meua vida, em va tocar interposar una denúncia en la Guàrdia Civil, per amenaces, on consten tant la nota manuscrita depositada en el meu domicili, com tot el que s’ha dit en les xarxes socials.

Finalment, sentir-te vigilat cada segon del dia, veure com persegueixen tot el que dius i opines, control absolut de les teues xarxes socials i la dels teus amics, passant qualsevol xicoteta informació o gest a qui corresponga, JA N’HI HA PROU.
I per a finalitzar, als responsables d’aquestes presses, que a un simple ciutadà tranquil, pacient i fidel als seus i a les seues idees, que posen en mans de disbauxats, irrespectuosos, la tranquil·litat d’una família, que l’omplen de nerviosisme, i d’incomprensió, a aqueixes persones els diria, que aqueixa forma d’actuar no camina molt lluny de les frases que utilitzen aquests en les seues notes.

Si amb el qual no pensa com el teu, actues així, quina societat és la que volem?

Si continuem per aqueix camí, aconseguirem tindre un indignant món on sol manen els covards.