SHARE

Javier Mozas (Arxiu de la JCF)

Avui es dóna el tret d’eixida perquè les falles de les seccions Especial i Primera A puguen traure enguany les seues primeres peces al carrer i començar els seus laboriosos i complicats treballs de muntatge.

Les notícies més antigues ens indiquen que la falla era plantada pels fallers en la matinada del 17 al 18 de març, amb nocturnitat, a causa de la intencionalitat satírica i crítica, acabant abans d’alba.

En l’últim quart del segle XIX es va produir el trasllat de la cremà al dia 19, durant la festa dos dies. El dia de la plantà es va mantenir, fins que es va avançar al dia 17 en 1918, a causa del creixement de la festa, tant en comissions falleres, en fallers i falleres, i en actes del programa de festejos. Paradoxalment, fins a 1967 no es va tornar a ampliar la **plantà oficialment fins al dia 16, com avui la coneixem per a les falles grans.

Paral·lelament, les falles de major volum, van necessitar d’avançar extraoficialment el dia per a poder ser a temps. Així, la primera notícia d’una falla que va tardar més d’un dia a plantar-se és de la plaça d’Alfons el Magnànim de 1951, en què Vicente Benedito va començar a plantar el dia 14.

A partir d’ací, s’ha anat avançant gradualment el dia d’inici de la plantà per a les grans falles, arribant en la dècada dels 80s a principis del mes de març, que són les dates d’avui dia. El més matiner de la història —i cridaner—va ser el de Nou Campanar, que en el 2009 **Monterrubio va començar a portar peces per a plantar el 27 de febrer