Mónica Bueno va interpretar l’himne valencià en l’exaltació de les FMV

0
633

Mónica Bueno Muñoz, veïna d’Alboraia, va protagonitzar el passat 27 de gener un dels moments més intensos de l’Exaltació de les Falleres Majors de València. L’esdeveniment, que se celebra cada any en el Palau de la Música de la ciutat, va comptar amb la potent veu de la soprano, que va emocionar a tots els assistents, inclosa Raquel Alario, Fallera Major de València 2017.

L’ocasió va ser, a més, especial, a causa que és la primera dona a cantar en un acte oficial de Falles l’himne regional, una situació que ha generat cert debat. No obstant això, Mónica Bueno no li dóna massa importància a aquest encreuament de parers, ja que recorda que la mezzosoprano Cora Raga va ser la primera dona a interpretar la peça en 1921. A més, assegura quedar-se únicament amb els comentaris constructius i amb “una experiència i una sensació que han sigut molt bones”.

Aquesta decisió ha sigut obra de Pere Fuset, l’actual president de la Junta Central Fallera de València, una idea que, malgrat la sorpresa que ha pogut suposar, ha arribat a bon port gràcies al bon fer de Mónica Bueno sobre l’escenari, fruit d’una llarga trajectòria dedicada a la lírica que es xifra en 25 anys.

La intèrpret es mostra emocionada i molt contenta amb el treball realitzat i l’oportunitat atorgada, tenint en compte que prové d’una família molt lligada a la tradició fallera. Ella és fallera, el seu marit Daniel Esteve també ho és i en el seu moment va ser president de la plaça de l’Arbre i Poeta. El seu sogre Agustín Esteve, fins i tot, és un històric en la comissió i la seua filla, Daniela, és fallera major infantil enguany.

Per aquest motiu, Bueno admet que viu l’exaltació amb molta passió. Normalment ho gaudeix en la tranquil·litat de la seua casa, on s’emociona pel conjunt del moment. Això no obstant, enguany ha pogut gaudir de l’esdeveniment al backstage, amb les ballarines anant d’un costat a un altre i, fins i tot, posant-li cara a la clàssica veu en off, de la qual es desprén la curiositat que es coneixien d’haver treballat junts temps arrere.

L’artista recorda el moment amb molta emoció: “De sobte, em va impactar moltíssim: les llums, les flors, les falleres al meu costat, el president i l’alcalde a prop…”. Assegura haver gaudit molt: “He posat el meu granit d’arena en una cosa que sempre he admirat”.

Els veïns d’Alboraia també reconeixen l’increïble treball que ha dut a terme Mónica. La resta de mares i pares del col·legi de la localitat al que porta als seus fills li han donat l’enhorabona, fins i tot usuaris desconeguts han fet el propi en el seu compte de Facebook, la qual cosa agraeix.

I és que és en aquest poble on va iniciar la seua trajectòria la intèrpret. Va començar en la Societat Musical d’Alboraia, més vinculada al contrabaix fins que es va passar al cant. En aquesta etapa va formar part del cor tant de la Societat Musical com el de la Parròquia de la localitat. En 1997 va entrar en el cor de la Generalitat i des de llavors no ha parat d’actuar, llaurant-se una impressionant trajectòria en el món de la lírica.