SHARE

Javier Mozas (Arxiu de la JCF)

El número de cens d’una comissió fallera és el codi numèric d’identificació per a ús administratiu. És un ‘invent’ de la dècada dels quaranta del passat segle XX. Abans no era així.

Des d’almenys la segona meitat del segle XIX, les comissions falleres havien de presentar obligatòriament per registre de l’Ajuntament, la documentació (instància, esbós, explicació o versos) que se’ls demanava per a poder plantar falla. I aquest els donava un número de registre d’entrada dins de la Regidoria de Festes.

A partir de 1945, ja creada la Junta Central Fallera, aquest número de registre es va anar fossilitzant a poc a poc, i les primeres comissions van començar a mantenir el seu número de registre d’arribada. Aquests primers casos van ser les falles de la Plaça del Mercat Central (1), Convent de Jerusalem (12) i Bolsería Tros Alt (15).

Des d’aqueix moment, els reajustaments en el llistat van ser contínuos, ja que les comissions encara no eren totalment estables, i per tant els números de cens eren variables. Només el pas del temps va permetre l’estabilitat en les comissions i del número de cens. Les comissions infantils anaven al principi per lliure, i van adoptar per obligació el mateix número que la seua homòloga major en 1973.