Les Falles són una festa que se celebren a València en el mes de març per a commemorar l’arribada de la Primavera sent el seu moment cim la cremà la nit del 19 de març. En l’actualitat s’han estès a diverses localitats de la província de València, però també de les de Castelló i Alacant, i altres ciutats espanyoles, europees i americanes gràcies a la labor de difusió i conservació de les nostres tradicions per les Cases Regionals de València.

Els seus orígens són incerts, encara que similituds amb altres festes, fan suposar un origen comú amb les fogueres que festejaven els canvis d’estacions (solsticis i equinoccis), i que posteriorment els romans les van cristianitzar com San José, Sant Joan, San Miguel i Sant Antón.

La tradició ens ha transmès que van ser els fusters els creadors de les Falles, en realitat encara no s’han trobat documents que avalen aquesta teoria. La primera notícia localitzada d’una falla és de mitjan el segle XVIII, era construïda pels propis veïns, igual que s’encarregaven de l’organització dels seus actes fallers.

Els veïns d’un carrer o plaça construïen i col·locaven (plantà) en la matinada del dia 17 al 18 de març, vespra de San José, un cadafal d’uns 2 metres d’altura sobre el qual se situaven un o més ninots que escenificaven —amb moviment— un assumpte de xafardeig del barri, inicialment d’índole matrimonial però després també de caràcter polític. La falla romania tot el dia a la vista dels visitants que, amb ajuda dels versos col·locats en les parets d’edificis propers o en la pròpia falla, desxifraven el significat.

Durant eixe dia, els fallers realitzaven actes com la despertà amb tabal i dolçaina, cercaviles, repartiment de bescuits o coques a col·laboradors i pobres, concerts de bandes de música, traques corregudes, i adorn de carrers amb llums i banderoles. A poqueta nit, es cremava (cremà) als sons de la música i pirotècnia.

En l’actualitat, les falles han evolucionat en forma i grandària, i s’ha ampliat el temps que queden exposades als visitants (del 16 al 19 de març) , així com els actes que es poden disfrutar no sols en estos dies, sinó al llarg de l’any.

La paraula falla servix tant per a designar de forma genèrica a una comissió fallera com per a referir-se al monument o cadafal plantat en el carrer que es crema la nit del 19 de març. És l’element principal de la festa, una instal·lació efímera artística i satírica col·locada (plantà) en els carrers i places amb la intenció de criticar alguna conducta social, cultural, política, etc. de la societat.

Cada col·lectiu festiu planta una falla major i una altra infantil. Esta es compon d’una part central (cos), una part superior (acabament), i en la seua part inferior diferents escenes compostes per figures (ninots) que representen una escena. Per a una millor comprensió del tema i la crítica de la falla, als peus dels ninots se solen col·locar rètols amb versos en valencià.

Tant els ninots com la falla, han sigut construïts al llarg de la història amb diversos materials, sempre combustibles. Antigament, la base de les falles de fusta i els ninots amb una estructura de fusta vestida amb palla i robes, i la cara de cera. Posteriorment han anat canviant els materials de construcció: fusta, fibra de vidre, i poliestiré expandit (poliespán o suro blanc). Las falles estan construïdes per artistes fallers, que són professionals especialitzats que dominen un o diversos coneixements com dibuix, fusteria, escultura, pintura, etc. Estan agrupats la majoria en el Gremi Artesà d’Artistes Fallers de València, i també en col·lectius semblants a Borriana i Alacant.

La comissió fallera és una agrupació de veïns (fallers i falleres) d’un carrer o plaça, dividits en majors i infantils. Hi ha comissions falleres en tots els barris de la localitat. Cada una té el seu propi lloc de reunió (casal) i una directiva amb un president al cap que durant l’any organitzen actes i activitats per a mantindre les tradicions valencianes, recaptar diners per a poder fer front als gastos, fer vida social i oferir diversió al seu barri -demarcació- que solen adornar o il·luminar per a les festes falleras. Entre els actes més tradicionals que realitza una comissió fallera destaquen:

Apuntà. Acte realitzat les primeres setmanes del nou exercici faller per a aconseguir que s’apunten nous fallers.

Replegà. Acte en què els fallers passen per tots els comerços i veïns de la seua demarcació per a demanar la seua col·laboració econòmica per a engrandir la festa.

Plantà. Acte que realitza l’artista faller -ajudat segons casos per la comissió fallera-, per a instal·lar (plantar) la falla en el carrer per a gaudi de fallers i visitants. Oficialment, les falles infantils i majors han d’estar plantades abans de les 8 hores dels dies 15 i 16 de març, respectivament.

Despertà. Acte pirotècnic autòcton de les festes valencianes en què els fallers anuncien al seu barri tot just eixir el sol, que la festa comença eixe dia, per mitjà del tir de trons de bac, masclets i traques.
Cercaviles. Les comissions falleres vestida amb els trages tradicionals valencians, realitzen al matí desfilades pel seu barri al so de la música.

Llibret. És una publicació que edita cada comissió fallera, que informa de l’explicació que significa la falla, i el programa d’activitats de cada comissió fallera.

Cremà. És l’últim acte de les festes en què la falla és cremada (cremar) el 19 de març, utilitzant focs artificials i traques.

Últimes notícies sobre comissions falleres

JCF està composta per quasi 400 comissions falleres pertanyents als municipis de València, Burjassot, Mislata, Quart de Poblet i Xirivella. Este organisme municipal és imitat per altres localitats on es planten falles en un nombre mínim, passant el número de 600 comissions falleres repartides en les províncies de València, Castelló i Alacant.

L’Ajuntament de València i la Junta Central Fallera organitzen actes oficials per al gaudi de totes les comissions de València i visitants:

Exposició del Ninot. Exposició realitzada entre febrer i març -des de 2016 en el Museu de les Ciències Príncep Felip-. En ella s’exposa un ninot de cada falla que es va a plantar, perquè el públic assistent vote al millor, que es convertirà en el Ninot Indultat, no es cremarà i passarà al Museu Faller.

Cridà. És el pregó oficial de les festes que realitza la Fallera Major de València invitant fallers, valencians i visitants a disfrutar de les festes. A València ciutat se celebra l’últim diumenge de febrer en les Torres de Serrans i l’alcalde fa entrega de les claus de la ciutat a la màxima representant.

Cavalcada del Ninot. És una cavalcada satírica de disfresses en què diferents comissions falleres critiquen i satiritzen un tema d’actualitat (polític, social, econòmic, faller, etc.).

Mascletà. És un acte pirotècnic valencià que se sol realitzar al migdia (14:00 hores), que consta d’unes quantes parts però amb un ritme que no per a i que va en augment. En la Plaça de l’Ajuntament de València es poden sentir des de l’1 de març. I en Falles, cada comissió fallera sol disparar en els dies de festa.

Castells de focs artificials. Són focs artificials nocturns on predomina la varietat de colors. A València ciutat el més important és la Nit del Foc (Nit del Foc) que se celebra la nit del 18 de Març.

Ofrena de Flors. Desfilada de comissions falleres que, abillats amb els trages tradicionals valencians, porten flors i bolquers a la Mare de Déu dels Desemparats. Amb les flors de diferents colors, es va confeccionant el manto d’una enorme estructura de fusta.

Premis. Les Falles infantils i majors, reben premis d’acord al veredicte d’un jurat. Es van començar a atorgar premis a les falles més artístiques a partir de l’últim quart del segle XIX, i en concret els de l’Ajuntament des de 1901. En l’actualitat, els premis s’atorguen segons la secció a què pertany cada falla, sent esta en funció del pressupost gastat.

Cavalcada del Foc. És la cavalcada que anuncia l’arribada del foc a la ciutat de València el dia 19 de març, hores abans de la cremà.

Consulta el calendari d’actes fallers