SHARE

Javier Mozas (Arxiu de la JCF)

Entre finals de la dècada dels vint i principis dels trenta del segle passat, les Falles van ser un pol d’atracció turística. Amb la fundació del Comitè Central Faller i la creació de la Setmana Fallera, es va intentar augmentar l’interès per la festa.

Un dels esdeveniments nous que es van crear en aqueixa etapa va ser el proposat per a les falles de 1934 per l’artista faller Regino Mas, anomenat ‘L’Indult del Foc’ (L’Indult del Foc).

Cada comissió fallera havia de portar en comparsa humorística i disfressats (Cavalcada del Ninot), el seu millor ninot d’aqueix any a una exposició (Exposició del Ninot) on el públic assistent, mitjançant votació, poguera triar el que més li agradara, i que el dia 19 es retirara per a passar a formar part del futur Museu del Folklore.

D’aquesta manera, a poc a poc es van anar indultant ninots, que van anar passant per diferents seus al llarg de la seua història: el Palau de l’Exposició (fins als anys 60s), el palau de Parcent (durant aqueixa dècada), i a Montolivet des de 1970 de manera provisional, i de manera definitiva inaugurat el 4 de març de 1995.

El Museu Faller és únic en el món per la manera en què s’incorporen les peces de la seua col·lecció, que és un valor etnogràfic únic, ja que es voten i indulten per votació popular. A part, es pot veure l’evolució de la tècnica dels artistes fallers, i una petjada de cada etapa de la història de la societat.