Marina Civera Moreno es exaltada com a Fallera Major de València en una nit inoblidable

0
695

El calendari faller marcava en roig un dels dies més emotius i especials de l’exercici: L’exaltació de la Fallera Major de València.

El Palau de la Música, engalanat per a l’ocasió, va obrir les seues portes a les 20.30 per a rebre a les falleres majors de la ciutat, acompanyades dels seus presidents i presidentes, però també a les diferents personalitats del món de la política, els familiars de les protagonistes de la vesprada; així com la reina de les festes de Castelló, (La bellea del foc d´Alacant , no va poder assistir ja que es trobava a Madrid , promocionant la seua festa,en la Fira de Turisme).

A escassos metres, es vivia un dels moments més importants de la nit: revelar el color de l’Espolí, que lluïa La nostra Fallera Major. El Blau Atlantis, una tela amb 6210 fils, 36 colors, 3 metalls, un homenatge de Marina al seu mar Mediterrani, al que adora.

En el Palau, complint el “Timing” feia la seua entrada la Fallera Major de l’any 2018, Rocío Gil Uncio, qui va voler lluir un vestit del mateix color que l’Espolí que va lluir fa un any , i la seua Cort d’Honor no podien evitar vessar alguna que una altra llàgrima, revivint moments viscuts un any arrere.

Sara Larrazábal, la Fallera Major Infantil de València, també feia la seua entrada triant per a l’ocasió un estret de seda natural de nom Lamballe en fons Borgonya, de Vives i Marí; la seua cort d’Honor vestia el seu segon vaig portar oficial.

Les corts d’honor, arribaven, de dos en dos, en els cotxes Antics de Antequera Classic , sense els tradicionals “trons de avís”, i ens preparaven per a un altre dels moments més especials de la nit: l’entrada de la Fallera Major de València en el Palau de la Música.

Una vegada realitzades les fotografia oficials amb la mantenidora: la ballarina i coreògrafa Rosángeles Valls, amb l’alcalde de la ciutatAna Ebrí Monzó, Andrea López Salvador, Azahara Vallet Sanchez, Elena María Rivero Simón, Laura Bennasar Lafuent, Laura Carballeda Mollá, María Cavero Cuadros, Marta Alacreu Ruiz, Neus Lozoya Amargós, Paula Santarrufina Terrasa, Raquel Avivar Pardo, Susana Yagüe Bodoque,van anar rebent una a una la banda i la joia que les acreditava ja com a corts d’honor, davant la mirada banyada en llàgrimes de Marina, així com de totes les 1793 persones que es trobaven a la Sala Iturbi del Palau.

La Cort d’honor va lluir els vestits oficials amb la tela de Vives i Marí. Així mateix, tant elles com Marina, vestien les peces creades per diferents artesans, com els davantals i les manteletes de Filles de Carmen Esteve; els adressos d ´Art Antic; les pintes de Castelló i Castelló; les calçes d’Elvira Bella; les sabates de Criselen; el mocador d´abric de Mar de Seda, la posticería de Realç; les sinagües i cancans de Margarita Vercher; i les puntes de Santos Tèxtil.

Marina Civera començava el recorregut més inoblidable de la seua vida (davant la mirada emocionada dels seus pares i germana Paula Civera), recorregut que ja havia tingut el plaer de viure com a cort d’honor infantil, però que aquesta vegada, la portaven a convertir-se en la màxima representant de la festa fallera. i altres personalitats del món de la política, les protagonistes de la nit es van disposar a viure una de les nits més especials de les seues vides.
L’espectacle Arrels , va tractar de representar un viatge cap a les nostres arrels a través de la veu, la dansa i la música i ens va preparar per a la part protocol·lària de la nit.

Després del descans, que la fallera major i la seua cort d’honor, van aprofitar per a realitzar entrevistes i rebre els últims retocs de mà dels indumentaristas, començaven a escoltar-se els primers compassos de ‘El Faller’ que marcava l’inici de l’acte protocol·lari.

Un altre dels protagonistes de la nit va ser el cosí germà de Marina, Rubén, qui va ser un dels encarregats de portar les bandes, el ram i el coixí en el qual descansaria Marina Civera, i va demostrar l’amor i la complicitat que tenen entre tots dos.

El discurs proper de Rosángeles Valls, dedicat a la figura de la dona i que va lloar les virtuts de Marina i la seua Cort d’Honor, va fer que la nostra reina trencara el protocol, per pimera vegada en la història de les falles, i s’alçara per a fer-li una abraçada d’agraïment per les tan emotives paraules que van fer que les vertaderes protagonistes de la nit s’emocionaren.

El fermall d’or ho va posar la interpretació de l’himne regional, a qui va posar veu la cantant i component de la Cort d’Honor de 2013, Aisha Brodes i el meravellós castell de focs artificials amb el qual ens va voler sorprendre la pirotècnica Reyes Martí.