Falleres Majors i Falleres Majors Infantils de València reflexionen sobre el ritual que acompanya a vestir-se amb la indumentària tradicional

0
8

Les Falles es caracteritzen per l’esperit col·laborador, per fer les coses en comú, compartint creativitat, esforç i alegries. Alguna cosa que també es trasllada al moment de posar-se el vestit de valenciana, un ritual per al qual és imprescindible l’ajuda de vestidores i vestidoras. Un paper que desenvolupen habitualment les mares, però també uns altres familiars i amics als quals Santos Tèxtil, un dels líders de la tradició brodadora valenciana, ha volgut retre homenatge de la mà de sis Falleres Majors i Falleres Majors Infantils de València (https://www.youtube.com/watch?v=yCoUBfba0rM).

“A mi m’ajuda la meua mare, que és la persona en qui més confie. Has de delegar moltes coses, la vestidora t’ha de conèixer al màxim per a saber com t’agrada que quede tot i com t’afavoreix més. Ella em posa tot el que jo no em puc posar per mi mateixa, les peces que no em puc cordar o subjectar, les que han d’anar ben centrades. Som com una maquinària ben greixada, ella va avançant per un lloc i jo per un altre”, comenta Marina Civera, Fallera Major de València 2019, recreant un moment que per a ella és màgic: “quan et passen la falda i s’obri, en entrar en el cosset i sentir la seda… són sensacions molt agradables, que mai es normalitzen, les sents cada vegada que et vesteixes de valenciana”, confessa Civera.

Sandra Muñoz, Fallera Major de València 2012, coincideix amb ella que ‘l’hàbit fa al monjo’. “Quan et posen el vestit de valenciana, sobretot si recuperes un vestit tan significatiu per a mi com el que vaig portar en La Crida, per exemple, et sents més segura a l’hora de desfilar, més bella. És com si entrares en un paper. Qui crega que és una disfressa, no té ni idea de tota la tradició, dels valors i de les emocions que hi ha darrere”, sosté Muñoz, que també delega en la seua mare, “encara que ella no es vesteix perquè no es veu afavorida”. Per a la FMV 2012, la seua peça favorita és el gipó o cosset per la seua elegància i varietat: “hi ha alguns als quals els tinc un afecte molt especial, en posar-me’ls recorde moments molt emocionants”.

UN TREBALL IMPRESCINDIBLE, PERÒ QUE PASSA DESAPERCEBUT

Una relació sentimental amb les peces que també s’estén al ritual de vestir-les. “Feia un munt de temps que no em posava aquest vestit i és molt curiós com hem tornat a fer exactament el mateix, ha sigut molt bonic”, comenta Laura Caballero, FMV 2011, somrient a la seua mare, Maribel Molina, la seua vestidora oficial. “Haurien de posar-li una banda també a les vestidores perquè, sense elles, seria impossible ser fallera. I no et dic ja ser Fallera Major de València! Hi ha moments de molta tensió, d’esgotament, d’emocions a flor de pell i, clar, els que estan més a prop són els qui poden acabar pagant els plats trencats. Però també és una alegria poder compartir tot això amb la meua mare”, defensa Caballero. Maribel Molina, qui la va ajudar en el seu regnat i en tota la seua trajectòria en la festa, destaca que hi ha molt de treball que no es veu, tota una preparació prèvia que moltes vegades es fa de matinada o a l’alba, havent dormit a penes unes hores i durant tot un any en què es poden acumular més de 700 actes oficials.

En tornar d’un esdeveniment cal decidir el vestit i els complements que s’usaran l’endemà, assegurar-se que tot estiga net, llest i planxat, a punt per a posar en marxa de nou el ritual de la vestimenta de bon matí.

“Jo era una xiqueta i no sabia on estaven les coses, què calia fer”, reconeix Nuria Llopis, Fallera Major Infantil de València en 2006, per a qui el suport de la família i una educació sòlida són imprescindibles per a encaixar tot el que es viu en un any com aquest. La seua mare, el seu pare i els seus germans es van convertir en el bastó en què donar-se suport. “La meua germana bessona i jo havíem sigut falleres majors infantils de la nostra comissió alhora, però les normes feien que només una poguera presentar-se per a ser Fallera Major Infantil de València. Ella m’ho va cedir i, quan vaig guanyar, es va bolcar amb mi, va estar ajudant-me tot el temps”, recorda Llopis.

Respecte a la possibilitat de convertir-se ella en vestidora, reconeix que li faria moltíssima il·lusió, si té filles, haver de vestir-les de valencianes. “Però la meua mare hauria d’estar també amb mi!, almenys al principi. Tant de bo aprenga a ser tan bona com ella perquè ho té tot sempre localitzat i a punt, està sent una mestra fantàstica”, assegura la FMIV 2006.

ANÈCDOTES I EMOCIONS ENTORN A la VESTIMENTA TRADICIONAL VALENCIANA

Qui va arreplegar el testimoni familiar en el seu moment és Paqui Casas, mare i vestidora de Sofia Soler, Fallera Major Infantil de València 2016. “El vestit de valenciana té un valor tan gran que és normal que el moment de vestir-se s’haja convertit en un ritual. Jo faig amb ella el mateix que la meua mare feia amb mi. I, encara que he sigut fallera tota la vida, quan la vist a ella és diferent. Ho fas tot amb una cura molt especial, sempre vull que vaja perfecta”, apunta Casas, encara que mare i filla reconeixen entre riures que una vegada se’ls va oblidar la banda. “Eren els primers dies després de l’exaltació i encara no estàvem acostumades. Ens va tocar tornar corrent a casa per ella”, recorda Soler, per a qui l’any del seu regnat va ser frenètic. “Tots els dies hi havia actes, comencem vestint-nos amb calma perquè m’agrada estar preparada mitja hora abans. I al final, teníem tanta pràctica que crec que en deu minuts estava llesta”, comenta la FMIV 2016.

També van anar guanyant en velocitat la parella formada per Sara Larrazábal, Fallera Major Infantil de València en 2019, i la seua mare Rosana Bernal, qui va esclafir a plorar la primera vegada que li va col·locar la banda. “Va ser un moment que no oblidaré mai. També em sembla molt bonic posar-li la mantilla perquè s’usa per a actes oficials més emotius, com L’Ofrena i processons”, assenyala Bernal. Mentre que la seua filla destaca un altre moment inoblidable, quan les dues corts i les Falleres Majors van viatjar a un festival a França: “ho passàvem genial, era tot molt senzill i, a l’hora de vestir-nos, les xicotetes i les majors ens ajudàvem les unes a les altres”. Una mostra més de la germanor que també forma part d’aqueix ritual en què la indumentària comparteix protagonisme amb les emocions, la companyonia i la il·lusió de construir alguna cosa en comú.

Un esperit que arreplega la iniciativa #benditosvestidores de Santos Tèxtil, proveïdor oficial de les Falleres Majors de València 2020 i de les seues Corts d’Honor. Un vídeo i una sèrie d’accions en xarxes socials amb les quals promou un xicotet però imprescindible homenatge a aqueixes persones anònimes que cada any ajuden milers i milers de valencians i valencianes a vestir la indumentària regional, perpetuant una de les més riques tradicions culturals de les Falles.