La Santa Faç enfreta la societat d’Alacant contra el govern central

0
95

Cada any se celebra una peregrinació popular, que reuneix centenars de milers de creients i no creients, en la qual es camina des de la cocatedral de Sant Nicolás de Bari -o #en defecte d’això, cadascun des de la seua casa- fins al monestir de la Santa Faç, on està el llenç amb la “faç” de Crist, una imatge molt venerada pels alacantins. Una vegada allí, se sol menjar de pícnic als voltants.

Lògicament, enguany, en plena crisi de la Covid-19, quedarà l’estampa del recorregut buit. No obstant això, les institucions alacantines governades pel PP -tant Ajuntament com Diputació- han iniciat un pols amb el Govern central per a intentar que, almenys, la relíquia beneïsca la ciutat d’Alacant des de l’alt del Castell de Santa Bàrbara, en el centre de la ciutat. De moment, ni l’Administració central ni el jutge ho permeten. Així s’han anat succeint els fets.

En primer lloc, l’alcalde d’Alacant, Luis Barcala (PP) va acordar amb el Cabildo de la Santa Església Cocatedral de Sant Nicolás i amb el Bisbat sol·licitar a la Subdelegació del Govern un permís per a l’eixida extraordinària de la relíquia per a beneir Alacant des del Castell de Santa Bàrbara.

La Subdelegació ho va denegar divendres passat per considerar que aqueix acte no està emparat en el decret d’estat d’alarma. Una negativa que Barcala va lamentar així: “Sentim que el Govern d’Espanya no haja tingut en compte aquesta sensibilitat cap a molts milers dels alacantins als quals aquesta benedicció de la Santa Faç des del Castell suposa una il·lusió, esperança i una motivació més en aquests moments tan durs que estem vivint tots”.

“La Santa Faç és una devoció i un sentiment arrelat en el més profund dels alacantins i costa entendre que una comitiva reduïda a la mínima expressió, amb sol tres persones i a la distància que estableix el protocol sanitari, poguera ser motiu perquè el Govern impedisca la celebració d’una tradició amb cinc segles a Alacant”, va afegir.

I va posar com a exemple altres crisis sanitàries històriques en les quals el símbol religiós sí que va eixir del monestir: la pesta negra de 1648 i el còlera dels anys 1804, 1854, 1865, 1870 i 1885.

Després va entrar en joc la Diputació d’Alacant, que en un nou intent va demanar al Govern central que reconsiderara la seua postura “de forma urgent”. El president de la corporació provincial, Carlos Mazón (PP), es va preguntar: “Com es pot al·legar el risc de concentracions de gent quan aquest mateix diumenge s’autoritza les grans superfícies, com a hipermercats, a obrir les seues portes? Quin és exactament el risc per a la salut pública d’una benedicció des de l’alt del Castell de Santa Bàrbara?”.

En la seua opinió, les resolucions administratives no solament han d’ajustar-se a la normativa vigent, sinó que a més ha de ser “comprensible i entesa” i guardar coherència amb altres anàlogues al mateix context. “Quan no és així, la sensació que queda en l’administrat és d’arbitrarietat per part del governant i indefensió per part del governat”, va agregar.

L’Ajuntament d’Alacant va recórrer la decisió de la Subdelegació del Govern com a cerimònia religiosa no pública. En l’al·legació exposava que aquestes activitats no tenen prohibida la mobilitat per a assistir, sempre que es complisquen les condicions de seguretat i no impliquen aglomeracions.