Javier Mozas (Arxiu de la JCF)
Avui dia, tenim dos elements que integren la nostra festa fallera, que no estan lligats entre si, però, amb un origen comú, les carpes i els Fallers d’Honor.
En la dècada dels cinquanta del passat segle XX, naix el primer Parador Faller. Sorgeix de la unió de dos factors, el primer és la necessitat de les comissions falleres d’aconseguir diners extres en un context complicat, traient-se de la mànega un altre element més. I el segon és donar cabuda a un sector social de la societat amb més possibilitats econòmiques, i que tradicionalment s’havien mantingut al marge de la festa fallera de marcat caràcter des dels seus inicis.
El primer Parador Faller a aparèixer va ser el Parador del Foc l’any 1951, pertanyent a la comissió fallera del Parterre, i que es va situar en el Pla del Remei.
Va ser tal el seu èxit a nivell social i econòmic, que altres comissions falleres la van imitar i van crear els seus propis paradores. El Parador del Sota Nelo de la comissió de la Plaça del Cabdill, Coves del Mercat de la falla del Mercat Central en els baixos del propi mercat, El Bunyol, pertanyent a la falla Luis de Santángel-Matías Perelló; El Tró; el Sota Quelo; Parador del Fanal, de la falla Ruzafa-Gran Via; Parador de la Joventut de Ràdio Joventut, o Parador Universitari de la falla Universitària.
A aquests paradores, van acudir contractats grans orquestres i cantants de primera línia, tant locals, com a nacionals i internacionals, com per exemple Bruno Lomas, Marlene Dietrich, Paul Anka o Renato Carosson.
En la dècada dels 70s va haver-hi un declivi fins a la seua total desaparició poc després, i transformació en els tan necessaris Fallers d’Honor i carpes.